Dos micos, de Brueghel

Dwie małpy Bruegla (Dos micos de Brueghel), Wisława Szymborska.

Això és el que veig en el meu somni sobre els exàmens finals:
hi ha una finestra amb dos micos encadenats,
més enllà de la finestra hi sura el cel
i s’hi banya el mar.

M’examino sobre la història de la humanitat:
dubto i m’entrebanco.

Un mico em mira de fit a fit i para l’orella desdenyós,
l’altre sembla endormiscat — 
però quan vacil·lo després de cada pregunta,
ell em dóna entrada
fent dringar suaument la cadena.

Original:

Tak wygląda mój wielki maturalny sen:
siedzą w oknie dwie małpy przykute łańcuchem,
za oknem fruwa niebo
i kąpie się morze.

Zdaję z historii ludzi.
Jąkam się i brnę.

Małpa, wpatrzona we mnie, ironicznie słucha,
druga niby to drzemie –
a kiedy po pytaniu nastaje milczenie,
podpowiada mi
cichym brzękaniem łańcucha.

Dwie małpy Bruegla