Do not go gentle into that good night (Dylan Thomas, 1947)

Original:

Do not got gentle into that good night,
old age should burn and rave at close of day;
rage, rage against the dying of the light.

Though wise men at their end know dark is right,
Because their words had forked no lightning they
do not go gentle into that good night.

Good men, the last wave by, crying how bright
their frail deeds might have danced in a gren bay
rage, rage against the dying of the light.

Wild men who caught and sang the sun in flight,
and learn, too late, they grieved it on its way,
do no go gentle into that good night.

Grave men, near death, who see with blinding sight
blind eyes could blaze like meteors and be gay,
rage, rage against the dying of the light.

And you, my father, there on the sad height,
curse, bless, me now with your fierece tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light.

---

No us deixeu endur dòcilment per la foscor,
la vellesa ha de brillar, dement, quan cau el sol.
Rebel·leu-vos, rebel·leu-vos i que no mori la llum.

Malgrat que els savis veuen la justícia de la seva fi,
no poden partir cap llamp amb la paraula – i tot i així
no es deixen endur dòcilment per la foscor.

Els homes bons, quan veuen l’última ventada,
ploren perquè seves febles fites ja no s’enlairaran,
i es rebel·len, es rebel·len perquè no mori la llum.

Els insensats que van atrapar el sol al vol
i van viure prous anys com per penedir-se’n, ells
no es deixen endur dòcilment per la foscor.

Els malaurats que, quan s’apropa la fi, incendien
el cel com meteors per darrer cop – ells són feliços
i es rebel·len, es rebel·len perquè no mori la llum.

I tu, quan em vegis des de la tristor de les altures,
beneeïx-me, maleïx-me amb fúria – t’ho prego!
No us deixeu endur dòcilment per la foscor,
Rebel·leu-vos, rebel·leu-vos i que no mori la llum.